Una pedra en el camí…

Aquest mes de desembre no he pogut entrenar amb normalitat, de fet el dia 9 se’m va parar tot quan de sobte em va venir un fort dolor al costat, una pedra al ronyó que ha fet que hagi estat uns dies desconnectat de tot, running inclòs.

Ara que sembla que ha passat el problema, hauria de veure la relació que tenen els còlics nefrítics amb córrer, i de fet observo que no existeix, que no és contraproduent practicar esport i que en cap cas ha estat aquest el detonant, més aviat una certa predisposició genètica, i també l’àcid úric, que pel que veig el meu cos no acaba de saber com desefer-se’n.

Amb tot, no considero que es tracti d’un problema greu a curt termini, i a partir d’ara hauré de controlar una mica més l’alimentació (més encara…).

Aquest any podria donar per finalitzada la temporada atlètica, però tinc la Sant Silvestre de cap d’any, la de Reus, que és curta, com un fixe al calendari, i encara que sigui participar a un ritme més lent que de costum, la motivació que tinc per anar-hi és la de sempre.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.