Totes “les meves” Curses Bombers

D’aquí una setmana justa tornaré a participar a la Cursa Bombers de Barcelona, es tracta de la 21ª edició, i serà molt emotiu per mi, perquè és la cursa a la que més vegades he participat (l’he completat 8 cops) i a més porto sense fer-ho des de l’any 2013 (degut a la lesió de la que ja he parlat més d’una vegada en aquest blog).

Aprofitant les vacances, he entrenat força bé aquestos dies i crec que estic realment on fire, tal i com diu el lema d’aquesta edició, al menys el suficient com per millorar una miqueta més, però ja veurem si això s’acaba complint o no.

Aquests són els meus registres, ara per ara em conformaria amb qualsevol d’ells, però realment les coses han canviat moltíssim, us en faig un petit repàs i us explico la història de cadascuna d’elles.

Cursa Bombers 2003 50:00 5:00
Cursa Bombers 2004 43:47 4:22
Cursa Bombers 2005 40:44 4:04
Cursa Bombers 2006 41:53 4:11
Cursa Bombers 2008 45:00 4:30
Cursa Bombers 2009 43:00 4:18
Cursa Bombers 2010 45:00 4:30
Cursa Bombers 2013 43:30 4:21

La meva primera Bombers va ser també la meva primera cursa de 10 Km. a la que vaig participar, vaig patir les novatades del runner principiant, però vaig acabar i em vaig sentir molt satisfet, tampoc parlaré gaire mésperquè en aquest blog teniu una crònica del dia: La meva primera cursa de 10 Km.

A partir d’aquí vaig anar repetint, fascinat per la gran quantitat de persones que hi participaven, una cosa totalment inèdita a la meva ciutat on lúnica opció que tenies per participar era marxant cap a ciutats grans.

A l’edició del 2004 va haver un canvi considerable i és que el dorsal es veia imprés a la mateixa camiseta, que a diferència de l’any anterior era tècnica (de fet 15 anys després encara la conservo i poso per entrenar alguna que altra vegada degut a la seva qualitat).

En el meu cas ja feia temps que era capaç de córrer a ritmes de poc més de 4’/km. amb el que vaig anar fent uns registres més interessants a partir de llavors.

Cursa Bombers 2004

Engrescat i capficat en el tema del running i després de gaudir moltíssim a la meva primera edició, doncs vaig repetir a l’anys següent, sabent que ja podia anar a fer millor temps, després d’haver participat a la Mitja de Tarragona, sabia que la distància estava més que consolidada, així que vaig rebaixar la meva marca en 6 minuts acabant en 43:47.

Al 2004 vaig entrar al Club Atletisme Tarragona, i poder participar en conjunt va ser tota una experiència a més que els entrenaments del Club es notaven, per aquest motiu el 2005 vaig aconseguir la meva marca actual en 10 Km. (se’m resistirà bastant baixar de 40′ ja us aviso…).

Any rere any la meva participació a la Cursa bombers era una constant, era una d’aquelles curses que tenia marcada al calendari com a cita obligada, i em trobés com em trobés tocava anar-hi amb tot el que això suposava.

I dic amb tot el que suposava, perquè havia de marxar a Barcelona dos dies seguits, des de Tarragona, el dissabte per agafar el dorsal, i el diumenge per córrer, i el fet d’agafar el tren el cap de setmana no era la millor de les opcions, sobretot perquè malgrat haver de matinar (bastant), no et podien garantir estar a l’hora d’inici, i així va succeïr alguna que altra vegada, que va ser arribar, córrer, sense anar al W.C., sense temps ni per calentar…

Cursa Bombers 2008

Aquest tipus de contratemps es noten a les curses, i si veus que necessites anar al lavabo, comencen tots els mals, flatos i demés que has de contrarrestar amb pensaments positius, però que no són precisament molt agradables sincerament.

L’última vegada que vaig paticipar va ser a l’edició 2013, a finals d’aquell mateix any em vaig lesionar, i vaig haver d’estar apartat del running durant una temporada, per sort ara ja estic recuperat, però és una incògnita saber quin temps faré el proper diumenge, pels entrenaments hauria de baixar dels 50′, em conformo amb això…

Això sí, cap de setmana sencer a Barcelona, per no haver de patir per coses com el tren, en una nova Cursa Bombers, diferent a les viscudes, de fet ara Nike ja no és patrocinador, trobem a Luanvi com a marca principal, però l’escenari i l’esperit de la cursa és el mateix.

 

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.