Somiar amb córrer

Aquell fatídic dia en el que el genoll va fer crac, es va trencar alguna cosa més dins meu, va ser un periode de temps que ara recordo amb carinyo, perquè gràcies a això ara sóc més fort i torno a tenir la il·lusió d’un nen per millorar de nou.

Abans ja sabia que practicar running em donava la felicitat, vaig ser conscient pràcticament des del primer minut, però llavors, quan ho vaig perdre durant massa temps (es va fer etern…) va ser quan més ho anyorava, i vaig creure que mai més tornaria a córrer.

Va ser dur, quan em vaig trobar en aquella situació, jo que soc una persona inquieta, nerviosa per naturalesa, vaig estar obligat a no moure’m, i això suposava renunciar a la meva personalitat.

La resignació per no tornar a practicar aquell esport que m’havia donat tant, per no saber ni si tan sols podria caminar sense ajuda de les crosses, per pensar que no tornaria a ser el que era abans, em va fer més mal realment, que tots els dolors propis de la lesió que vaig patir.

I dins, precisament, d’aquell patiment que no era només físic, sinó que esdevingué també psicològic, va haver un moment plàcid, on de sobte la meva ment anava jugant amb mi per no tornar-me del tot boig i aguantar d’alguna manera el que m’estava passant.

A les nits, quan dormia, somiava que corria… i no era una cursa o un entrenament, era jo, només jo, en un indret meravellós, envoltat de natura, on casi m’enlairava, i quan em donava compte de que no era real, llavors se’m va arribar a escapar alguna que altra llàgrima, al mateix temps que somreia lleugerament, al tenir aquella sensació de nou.

Com diuen els mítics Lax’n Busto, ja no ets qui eres abans, és cert, no soc el mateix, soc millor, amb el pas del temps m’he refet, ara no només em conformo amb córrer, ni tampoc em conformaré amb tornar a fer les marques que feia en el passat, ara vull anar un pas endavant, a un altre nivell, i creure això de nou, em manté feliç i motivat, perquè d’alguna manera continúo somiant que corro en aquell paissatge idíl·lic, que em serveix per sincronitzar-me amb el món, sense esperar res més a canvi.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.