Sant Silvestre Reus 2019

La Sant Silvestre de Reus ja fa unes cinc edicions que compta amb una prova dedicada als més petits, la Sant Silvestre Kids, i com no podia ser d’una altra manera, avui el meu Biel s’ha estrenat com una espècie de minirunner improvitsat, perquè ja em direu, amb dos anys i mig ni sabia exactament on estava…

El fet és que al final l’experiència ha estat fantàstica i crec que s’ho ha passat bé, sobretot quan el públic aplaudia…

Sigui com sigui, i sigui on sigui, córrer una Sant Silvestre és sempre una magnífica manera d’acabar l’any, tant si val si es practica esport durant tot l’any o si simplement es participa esporàdicament.

Per mí ha estat una cursa més, tot i que una mica especial, perquè després de l’ensurt del ronyó no sabia com estaria físicament, i si soc sincer, llevat de resultats i temps, em trobo realment en forma i feliç.

He recordat igualment altres Sant Silvestres… la primera on vaig participar va ser precisament la primera que es va fer a Tarragona (vivia allí) i lògicament sempre agafa una mica de nostàlgia, que tampoc em facin decidir, però malauradament no és possible fer-les totes dues (ja m’agradaria).

El 2019 personalment ha estat un gran any, amb nous reptes i sensacions genials, i espero que com a mínim el 2020 sigui igual de bo o millor, els nous objectius m’omplen d’emoció, el plat fort el tinc al març amb la Mitja Marató de Cambrils, per fi tornar a fer 21 km. ha de ser increíble, per això, curses com la d’avui, amb distàncies bastant inferiors, em saben a poc.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.