Poder vegà?

Ja a l’institut el professor de l’assignatura d’educació física ens va dir que la proteina bona era la provinent dels vegetals i que la dolenta tenia com origen l’animal, d’això no penses gaire fins que tens una certa edad i et diuen que redueixis el consum dels lípids i que vigilis amb el colesterol.

Últimament la plataforma Netflix s’està omplint (poc a poc) de documentals relacionats amb el món de la nutrició, sempre és interessant per mi, sobretot quan te relació amb l’esport, i de fet vaig trobar-ne un de documental que realment em va cridar l’atenció, anomenat The Game Changers i que precisament parlava d’atletes que basaven la seva dieta en aliments que no eren d’origen animal.

Je he aconseguit baixar de pes i posar-me a nivells òptims, gràcies al running i a petits canvis en l’alimentació, introduïnt més fruita, verdura, així com eliminant carns procesades, tot i que sí consumeixo carn, perquè no soc vegetarià, però no en les quantitats que ho feia abans, i reduïnt al màxim el seu consum, i soc selectiu en aquest sentit, ja que no menjo carns vermelles.

Però el cas és que al reportatge en sí es veuen atletes d’èlit que han aconseguit anar més enllà i que fins i tot atribueixen el fet de ser vegans a obtenir millors resultats a les competicions, i vulguis que no és un tema que et sobta.

A banda de tot, de l’aspecte purament esportiu, trobem el de la salut, malalties cardiovasculars, diabetes tipus 2, alguns tipus de càncer… total que se’t posen els pels de punta, perquè si es demostra la relació entre alimentació i aquest tipus de malalties, la població en general estem abocats a un futur desconcertant en aquest aspecte si no canviem d’hàbits.

Durant molt de temps la publicitat i el marketing de les gran marques d’alimentació han tingut culpa, s’ha venut la carn com si fos un aliment ideal per a esportistes, per les seves proteïnes, però és bàsicament perquè són intermediaris dels vegetals que els mengen, al menys és la conclusió a la que s’arriba al documental en qüestió.

Veure atletes com corredors ultrafondistes, el cas més conegut és el de Scott Jurek (al seu llibre Córrer, Menjar, Viure ja ho explica), totalment vegà, o veure esportistes d’una edat obtenint grans resultats a les proves que disputen o amb un estat de vitalitat envejable per a qualsevol altre més jove, et fa pensar.

Però el que resulta increïble és quan parlem d’esports com culturisme, boxeig, etc. on han de ser capaços d’aixecar grans pesos, i tenir una musculatura potent, segurament la veu d’aquell culturista batent un rècord i dient “Poder vegà!” al públic que el va anar a veure, em fa reflexionar encara més del tema i ja veurem si encara modifico mes la meva dieta habitual.

De moment agafo amb pinces aquestes conclusions, però el que està clar és que l’alimentació afecta a la salut, i per descomptat al rendiment esportiu.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.