Hi havia una cançó del grup mallorquí Ja T’ho diré i que m’agradava molt, es deia enmig del desert… de fet encara que semblés que no té res a veure amb el running, em va venir a la memòria quan vaig descobrir la història de Mauro Prosperi, un atleta italià que va anar a la Marató des Sables, i va estar perdut durant 9 dies…

A Netflix alguna vegada que altra solen haver documentals interessants a nivell esportiu, i la sèrie Losers és precisament una d’elles, es tracta d’un conjunt de documentals que narren les vivències d’esportistes i equips que acaben “defallint”, sempre des d’una perspectiva que sol ser memorable i fins i tot inspiradora, podríem dir que són atletes que han convertit els seus fracasos en victòries, perquè al final acaben siguent experiències memorables.

En Mauro és un aficionat al running que un dia decideix marxar a competir a la duríssima Marató des Sables, una d’aquelles proves que és una autèntica bogeria, on et fan signar un contracte per si acabes morint enmig de la travessia, ja que no seria la primera vegada que succeeix i que està només a l’abast d’aquells amb una condició física considerable.

Amb una tempesta de sorra a una de les etapes, se li va perdre el rastre, de fet se li va donar per mort, i ell mateix explica que va tallar-se les venes, desesperat, però que feia tanta calor que se li va coagular la sang… sigui com sigui en Mauro va convertir-se en una llegenda…

Parlant de calor… el mundial d’atletisme que s’està disputant a Doha al Qatar, en unes condicions que són surrealistes per a la pràctica de qualsevol esport a l’aire lliure, per les seves condicions climatològiques extremes.

De fet les escenes a la marató femenina, als 50 km. marxa, amb atletes abandonant, arribant extenuats, i amb imatges com la de posar-se gel a la gorra, les esponges i demés, on semblava que havia de guanyar el més dur o dura (i no sempre els més ràpids) i que simplement aguantés les altes temperatures i el 100% d’humitat.

Estem veient les pitjors marques a la llarga distància a un Mundial, sobretot a les proves de resistència, però tot i així és bastant espectacular, però simplement pel fet de ser atletisme.

Si és que en aquest mundial a qualsevol dels atletes que acabèssin els hi haurien de donar una medalla, com si es tractés de la típica cursa popular de cap de setmana… però no ens enganyem, això és l’atletisme d’alt nivell.

Tots els participants ja han declarat que això és un despropòsit, suposo que el tema econòmic mana en aquest cas, però sí, tots els indrets del planeta són aptes per a poder organitzar mundials, jocs olímpics i altres events d’aquest tipus, en aquest cas l’impacte mediambiental també n’és un fet, i és que el consum d’aire acondicionat a l’estadi ha de ser brutal, estadi on per cert tampoc hi ha molta afluència de públic, i si aquest fet no fos suficient, només faltaria parlar de la situació de la població, els drets de les dones, etc., però això ja és una altra història…