Per què costen tant els primers km. de l’any?

0

Avui per fi he sortit a córrer, després de no fer-ho des del 31 de desembre… començant el 2021 amb dos dies de descans, més o menys obligat per temes laborals, encara que això sempre és una excusa, perquè per a la Sant Silvestre virtual vaig treure temps d’on fos, a les 6 de la matinada (però bé de les excuses al running parlaré un altre dia…).

El cas és que avui tocava tornar a sentir l’asfalt en els peus, i les sensacions de plaer que normalment sol proporcionar el running… però m’he trobat amb vent i fred, molt de vent i molt de fred millor dit, tot i anar amb pantalons llargs i la típica dessuadora Kalenji (amb la respectiva tèrmica sota) la veritat és que m’ha costat la vida aconseguir completar uns 6 km.

Sempre em passa igual, el primer entrenament de l’any sol sortir de pena i dona igual si és el dia 1 o el dia  3… serà l’efecte dels torrons, el Pannettone, les gambes o el pernil…?

No és la primera vegada que després de l’obligada Sant Silvestre (que en condicions normals, sense pandèmies ni hòsties se celebra a la tarda), just el dia 1, em pego la matinada per sortir a córrer, amb la corresponent ressaca d’haver dormit més aviat poc, però demostrant-me a mi mateix que aquest any guanyaré alguna cosa (vaja que començo l’any fent el gilipolles…), veient com al carrer no hi ha ningú.

“Apa, ves a comprar uns xurros i a despertar a la teva dona que encara hi ets a temps a aquestes hores”… solia ser el pensament final del meu entrenament d’inici de l’any.

I per tant, sabent que aquest inici sempre és dur, per a aquest 2021 he volgut agafar-me aquests dos dies de relax, pensant que seria diferent avui… doncs mira serà que no, 6 km. d’aquests brossa que diuen, amb el vent tocant els nassos…

Leave A Reply

Your email address will not be published.