Avui no hi ha running, de fet porto uns dies de “parón”, no és per la calor, ni per la feina, la raó es troba en que aquest cop m’ho ha demanat el cos i prou, quatre dies de descans atlètic, de parar per tornar a començar.

De fet portava una bona ratxa d’entrenaments, vaig participar a una cursa la setmana passada i aquesta havia de tornar a estar prou bé, però al final, el mateix divendres, que tenia previst anar a la pista d’atletisme, m’ho vaig repensar.

En tota planificació ha d’haver dies de descans, normalment la planificació, si es fa ben feta permet que aquestos dies siguin després de sessions més intenses, però últimament tampoc planifico gaire i vaig sobre la marxa.

Quan sí he fet i seguir plans d’entrenament, i tocava parar, em sentia extrany, era una parada forçada, perquè sí tenia moltes ganes de córrer, però sabia que el correcte era seguir el pla per a poder superar amb més o menys èxit la següent sessió.

Però aquest cop he parat perquè he sentit la necessitat de fer-ho, deixar les pulsacions en repòs.

Ni tan sols he tingut en consideració allò de l’entrenament invisible, el dia de descans m’he limitat a fer just això, descansar, al sofà de casa, com podria ser la platja o sota una morera a un mas, tan si val, l’important és que així recarrego piles.

Ja han passat quatre dies, i crec que d’aquesta manera he aconseguit desconnectar el suficient del món de córrer, per a que mentalment estigui preparat per tornar a començar, espero que fins i tot millor, però això ja serà demà dilluns.