No tinc suficient talent com per somriure i córrer al mateix temps

Deia el gran Emil Zatopek que no tenia suficient talent com per somriure i córrer al mateix temps, clar que estem parlant d’un atleta que era capaç de guanyar tres proves a la mateixa competició, totes de gran distància i deixar als seus rival totalment exhausts.

En el meu cas (que vaig a ritmes d’anar per casa…) la majoria de vegades surto fatal a les fotos que em fan mentre corro, entre mig lleig, perfils dolents i expresions histriòniques produïdes pel running, al menys mentre es practica, m’és molt complicat intentar posar per surtir-hi bé, de fet si intento somriure, em surt una espècie de ganyota que fa més aviat por i sembla que estigui patint, fins i tot enfadat o trist, mentre que la realitat és ben diferent (bueno de vegades sí que pateixo, és el que té aquest esport).

Ara que ens trobem en un món digitalitzat i global, on sembla que si no comparteixes una fotografia i un entrenament, és com si no l’haguéssis fet, jo reinvindico des d’aquí el running de sempre, el que es posa la camiseta cutre de la cursa de fa 5, 6 ó 10 anys i es passeja pels carrers, a la seva “olla”, al que l’importa una me*** si tens likes o si publiques o no a les xarxes socials, i que només pensa en millorar o arribar als objectius que s’ha marcat.

Hi ha bloguers que es dediquen a promulgar coses com córrer amb estil, ei que està molt bé, però veus les fotografies i sembla que sigui més un blog de moda que un d’esports, res criticable, per cert, però jo em quedo mes amb el principi del body positive, o sigui, que cadascú sigui com sigui, amb lo millor i pitjor, que de fet el que realment és fonamental és que t’ho passis bé mentre fas esport, simplement, però no cal ser un top model ni res semblant.

De totes maneres m’estic plantejant incloure, entre els plans d’entrenament, les tirades llargues, les sèries, els estiraments i demés, un exercici davant del mirall per anar “entrenant” la cara que he de posar quan vegi una càmara a qualsevol cursa (és conya), però a veure si tinc sort i sóc capaç de posar menys cares rares…

 

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.