Mitja Marató de Tarragona virtual

0

Tocava participar a la Mitja Marató de Tarragona, aquest any en edició virtual, es tracta d’una de la mitja marató que més vegades he fet i és una llàstima que no pugui desplaçar-me cap al passeig marítim per culpa del confinament perimetral, sense dubte hauria estat el millor dels indrets.

En comptes de la capital del Tarragonès, he escollit la pista d’atletisme dels Ploms, suficient per poder córrer sense interrupcions de cap mena.

És la primera vegada que faig una mitja marató íntegrament a una pista d’atletisme, la concentració ha de ser màxima, ser capaç d’aguantar un ritme sostingut és una proesa, més que res perquè hi ha moments en els que aniria molt més ràpid, i aquí es tracta de resistència, més que de velocitat, em feia molta por haver de parar, que la ment em digués en algun moment que no podia seguir o alguna cosa semblant.

La part positiva és que vas volta a volta, no hi ha pujades ni baixades, únicament és anar aguantant.

Amb una playlist feta per l’ocasió: Mitja Marató de Tarragona Virtual 2020 amb temes que ja estava escoltant de la meva llista principal, però tot ordenat de manera que vagi de menys a més, i sempre amb ritmes que no em facin embogir, per no precipitar-me gaire…

La meva marca personal en mitja marató és d’una hora 28’30”, i quan ho recordo veig la data, va ser a Tarragona l’any 2004, i em sento una mica vell, al menys atlèticament parlant.

Des de l’operació només havia intentat fer la distància un cop, va ser a Cambrils a principis d’any i va sortir estrepitosament malament, en més de dos hores… i clar, tens una espineta clavada amb això.

Aquesta vegada em sento en plena forma, mai m’he sentit tan bé, i estava molt convençut de les meves possibilitats de baixar aquesta marca i tot, però tocava ser prudent per no cagar-la, no sigui que sortir massa ràpid suposés haver de pagar als km. finals amb el típic pajarón.

Sense havituallament, una ampolla d’aigua la tenia guardada en un punt estratègic per si havia de beure en algun moment, amb les persones que estaven al club com a únic públic, sense saber si estava participant a una cursa o simplement entrenant (és el que tenen les curses virtuals) i sense el mar ni els carrers de Tarragona com a escenari…

Al final la mitja l’he fet en 1h 38′, molt content perquè significa que torno a estar de nou on vull, i que l’any vinent, si tot va bé, hi ha una esperança de fer-la presencialment, Tarragona ens veiem a l’edició del 2021!

Leave A Reply

Your email address will not be published.