Mitja Marató de Cambrils 2020

Quan em vaig inscriure a la Mitja Marató de Cambrils ho vaig fer pensant que tindria prou temps per preparar-me i que arribat el dia ja hauria fet prèviament la distància a diferents sessions, a més tampoc comptava gaire amb tema de lesions o molèsties com la que he patit últimament al peu, per tot vaig estar apunt de canviar la inscripció i fer la de 10 Km. o fins i tot la de 5 km., però vaig pensar que seria una bona idea provar-me a mi mateix i veure si era o no capaç d’acabar-la.

La meva última mitja marató va ser a l’any 2008 a Terrassa i la vaig acabar en un temps de 1:34, clar que han passat molts anys i les cirqumstàncies no són les mateixes, tampoc ho és després de passar pel taller per culpa del genoll…

Els 21 Km. són una distància on comences a haver de pendre’t les coses seriosament, a nivell nutricional s’ha de cuidar moltíssim l’alimentació per evitar hipoglucèmies o “pájaras”, la vaselina a peus i zones delicades ha de ser obligat, i com no saber iniciar la cursa i mantenir el ritme per a no emportar-te sorpreses desagradables, la teoria, fins aquí, perfecta.

Com a veterà, en aquest sentit no vaig cometre cap error de novell, vaig iniciar-la a un ritme suau, i no vaig patir gaire en els primers 12 km, on la cosa es va complicar.

Sempre he pensat que les mitges maratons es divideixen en quatre grans blocs, de 5 en 5km., era conscient de que els dos primers estaven superats, però el tercer i el quart van ser duríssims.

No sé si us ha passat alguna vegada (també depèn de la sabatilla que tinguis…), que quan tens un problema amb el ritme que portes i baixes estrepitosament, molt més lent del que és habitual, notes com si hi hagués més gravetat del normal, se’t clava la sola a l’asfalt i tot et pesa més.

Doncs a partir del 12, vaig acabar caminant i corrent, però no com un pla galloway planificat, sino fent el que podria, mentre veia que a d’altres els hi passava el mateix també, quan em faltaven 2 km. per arribar a la meta semblava que no podia amb la meva ànima… total que la vaig acabar en 2 hores 10, sent el meu pitjor temps, amb molta diferència en una mitja.

Cambrils és una ciutat idílica, on els caps de setmana la gent practica tot tipus d’esport, córrer, ciclisme, patinadors, ioguis i nedadors són habituals al passeig, i per mí ha estat a partir de la cursa del passat cap de setmana, una espineta clavada per tal tornar-hi, i batre marques, al menys millorar el que he fet, que no serà tan complicat honestament.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.