Marató virtual

0

Aquesta setmana he participat a la Marató de Barcelona… versió virtual per les cirqumstàncies obviament, i encara que no tingui res a veure a fer els 42 km. d’un tirón (alguns sí ho han fet) és igualment una oportunitat de formar-hi part.

La gran MARATÓ, en majúscules, la presencial, encara trigarà a arribar, en el meu cas que porto unes quantes mitges, vaig enfrontar-me a la gran prova a Saragossa l’any 2008, on em vaig trobar amb el mur al km. 31 i una lesió que no em va permetre seguir malgrat anar bastant bé de ritme, des de llavors ha estat una espina clavada sense resoldre.

En aquest cas la marató es pot fer en 7 dies, el que vol dir que podries fer uns 6 km. diaris i ja ho aconseguiries, pots organitzar-te com vulguis i així tenir la possibilitat de que participi molta més gent, però al final en compte de fer una marató sembla que estigui fent una etapa del Camino de Santiago.

A nivell mental no té absolutament res a veure, no hi ha mur, però tampoc havituallaments, un ambient ple de corredors, públic animant, bandes tocant durant el circuit i la ciutat de Barcelona es transforma en l’indret que prefereixis, tampoc està malament.

No sé, no m’imagino enmig del carrer fotent un sprint i que algú digui, mira és que està fent els últims metres de la marató… normalment els no corredors et miren una mica “raro” i més si corres amb la mascareta posada, ja s’ho faran, no sabran mai el que se sent amb aquest esport.

Hi ha un altre punt sentimental a tota marató i és que quan creues la línia d’arribada t’emociones, tot l’esforç ha valgut la pena perquè has aconseguit l’objectiu, he imaginat moltes vegades l’escena i he tingut la sort de viure-ho, al menys a les mitges maratons fetes i sí, ha de ser impressionant després de 42 km. on has estat repetint una i una altra vegada que sí pots, has recordat persones que estimes o aprecies molt i has mirat al cel senyalant amb el dit com dedicant-li tot això a qui ja no està, ha sonat aquella cançó que ja t’emociona de per si, i quan tot això s’acumula al final, segur que surt alguna llàgrima.

I com deia Zatopek, si vols córrer, corre una milla però si vols canviar la teva vida, corre una marató… encara que sigui virtual.

Leave A Reply

Your email address will not be published.