Un recorregut per la meva història atlètica a través de les meves sabatilles de running, no sempre ha estat fàcil encertar i fins arribar al model actual he provat uns quants, sí és cert que al final algunes sabatilles han acabat tenint un ús diferent al del running, quan no em servien per córrer.

 

Asics 2000 GT

Són les sabtilles mixtes que utilitzo ara per entrenar, després de donar moltes voltes són el meu model definitiu, sobretot per a rodatges llargs, em dona certa seguretat quan he de control·lar la pronació, no són excesivament pesades i no m’han produït cap tipus de molèstia.

Sobretot després de parlar amb el podòleg, l’extens estudi de petjada i provar plantilles en un model neutre, vaig decidir-me per aquestes i van perfectes.

Asics Dynaflyte 2

Asics DynaFlyte 2

Després de la lesió va ser dur, i les Cumulus eren un model massa pesat, vaig estar buscant un altre model més lleuger i van aparèixer les Dynaflyte.

Les Dynaflyte tenen una virtud important, són lleugeres, serveixen per anar a ritmes frenètics, cert, però la falta de drop o que hagis de tenir una petjada perfecta poden ser contraproduents.

Les vaig utilitzar per entrenar i vaig aconseguir fer-ho més o menys ràpid, bones sensacions, fins que un dia el mal de tormell al peu esquerre va fer acte de presència, i ara què?

També us comentaré que el preu no és barat… després de visitar traumatòleg, el podòleg em va fer unes plantilles específiques.

El resultat és que si tinc molèsties al tormell, me les poso (amb les plantilles), però les utilitzo per caminar, així desapareix el dolor, al menys he trobat una solució definitiva, tot i no fer-les servir precisament per córrer.

Asics Cumulus

Vaig fer-me l’estudi de petjada d’Asics, a la botiga Evasion de Reus (ja no existeix) i em van confirmar que era neutre, em van aconsellar les Cumulus i em van anar bé per entrenar, al menys fins la lesió del 2013.

Després de la lesió alguna cosa va canviar en mi, les Cumulus ja no m’anaven bé, les notava excesivament pesades i a més el genoll es resentia, vaig optar per canviar a un model que tingués una mica de control de pronació i una mica més lleugeres, com les GT 2000., però la decisió tampoc va ser ràpida.

Nike Free

L’enèssima oportunitat a Nike per escollir unes bambes que em serveixin per córrer… aquesta vegada simplement sentia curiositat i no em vaig poder resistir quan les vaig veure rebaixades a la botiga Armobal de Reus.

Són molt còmodes i flexibles, i sí, dona la sensació de que vas descalç, vaig anar al gimnàs i les vaig provar a la cinta i a la pista d’atletisme, el resultat no va estar malament, però vaig preferir no fer excesos, segurament amb el temps t’hi acostumes, però dubte que fóssin les millors per a un genoll operat de LCA i meniscos.

Li he donat un altre servei, me les poso per anar a treballar, ja que són totalment negres i molt discretes.

Asics DS Trainer

Asics DS Trainer

Les DS Trainer són les meves sabatilles favorites, tot i ser mixtes, jo només les faig servir per a les curses o com a molt algun rodatge ràpid o sèries a la pista.

Em van perfectes segurament perquè tenen una mica de control de petjada per a pronadors lleugers, de manera que siguin còmodes per competir, si les utilitzés cada dia no tindrien un cicle de vida gaire gran.

El cas és que aquest model sí que m’ha anat servint igualment abans i després del 2013 (de la lesió…).

Mizuno Wave Rider

I si provo una altra cosa diferent a les Asics? això és el que se’m va passar pel cap, així que vaig apostar per les Wave Rider…

El tacte de les Mizuno és totalment diferents al de les Asics, és o sembla ser sempre uniforme, i no estava malament.

L’únic però va ser que relliscaven una mica en terreny plujós.

Després de l’operació de LCA i menisc no van ser la millor de les opcions, però encara conservo un parell que em poso si entreno per terrenys més suaus com terra, però si és sobre asfalt ho noto al genoll després d’entrenar.

Nike Lunarglide

Nike sempre ha innovat, i com a marca sempre m’ha agradat, equipa el meu equip de fútbol favorit per exemple, però això no necessàriament vol dir que les seves sabatilles m’hagin d’anar bé per córrer.

Quan van sortir les Lunarglide les van vendre com una autèntica revolució, sota el lema de que servien per pràcticament qualsevol tipus de petjada, per a tots els corredors, i això em va convèncer, a veure si realment era veritat o no.

Les vaig provar i no vaig trigar a tenir problemes, em feia mal el tormell esquerre a l’entrenar, relliscaven moltíssim amb terrenys mullats, així que les vaig utilitzar com a sabatilla de carrer, però desterrades definitivament per la pràctica esportiva.

New Balance 902

Amb l’adéu definitiu de les NB 771 per part de New Balance, i creient que la millor opció per mi era continuar amb la mateixa marca, em vaig decidir per les NB 902.

Eren bastant més lleugeres que les 771, i la sensació era que per a tirades llargues a ritmes suaus no m’anirien gaire bé, clar que en aquella època entrenava bastant més ràpid.

No em van anar malament, fins que vaig decidir provar amb les Asics.

Nike Structure Triax 11

A l’any 2008 utilitzava un iPod Nano amb l’espècie de xip que es col·locava a les sabatilles i que servia per saber els km. que havies fet, el ritme, etc., amb un aceleròmetre.

Llavors era una revolució, ara tothom va amb els rellotges gps, els smartwatch, els Garmin, o l’smartphone, però en aquell moment era una altra història i si volia fer servir el sistema Nike + el millor era unes sabatilles de la mateixa marca.

El meu objectiu principal al 2008 va ser la Marató de Saragossa, i vaig aprofitar unes comissions a la feina en forma de tarja de regal del Corte Inglés per adquirir les Nike Structure Triax 11, un model amb control pronador i amb pes, amortiguació…

Per mi va ser un error perquè sóc un corredor lleuger, i no necessitava tant, de fet a la Marató vaig caure al km. 31, possiblement per culpa dels mals gestos a l’hora de petjar, amb dolor a la cama esquerra.

Nike Pegasus

És possiblement el model més icònic i atemporal de Nike, amb la idea de provar una marca com aquest i després de buscar molt vaig decidir-me, al 2010, i de fet vaig arribar a competir amb elles i tot, però a mesura que anava fent km. el genoll em feia mal.

Això no passava en canvi quan caminava, fet pel qual van ser les sabatilles escollides per realitzar part del camí de Sant Jaume al 2011, i allí les vaig deixar, em van donar tot el servei que necessitava.

New Balance 771

Després de portar sabatilles “multiesportives”, sabia que havia de trobar un model més específic si volia dedicar-me una mica al tema del running.

Així vaig trobar les New Balance 771, al Decathlon de Tarragona, on un venedor me les va aconsellar, i va ser sense dubte una elecció encertadíssima.

Les 771 van ser les sabatilles de la meva vida, perquè vaig finalitzar amb elles les meves primeres mitges maratons, vaig millorar registres… i tot anava sobre rodes.

Però llavors va passar que New Balance va decidir no donar continuïtat a aquell model, segurament és el pitjor que podia passar-me, ja tornava a estar com al principi.

Conclusions

Des del 2002 buscant la sabatilla perfecta, invertint uns diners que no sabia si realment valdrien la pena o no, fent proves de petjada, i la meva conclusió definitiva és que em quedo amb Asics, sense dubte la millor marca de sabatilles per córrer del món.

He trigat uns quants anys en donar-me compte dels models que realment em serveixen, segons la meva petjada, constitució física… però les he trobat i per aquest motiu estic molt satisfet, per entrenar les Asics GT 2000 són el meu model i per competir (podria fer-ho també) opto per un model més lleuger com les DS Trainer, cada any van renovant-les, i vaig aprofitant les diferents ofertes de temporada per canviar el meu parell.