Les curses virtuals han vingut per quedar-se

Ara mateix reunir 10000 persones al carrer per participar a una cursa sembla una autèntica bogeria, encara que portem mascaretes, se’m fa molt extrany imaginar-me un escenari així, i de moment s’ha d’estudiar molt bé la fórmula per poder gaudir sense tants riscos, sembla que les curses virtuals són, de moment, una opció una mica més balsàmica.

Al menys et pots treure l’espineta de competir, de participar i veure’t a una classificació final junt amb altres corredors/es.

Ja sé que no és exactament igual, però les curses d’aquest tipus permeten fer coses que a les clàssiques no pots, com escollir el teu horari, el teu recorregut, poder formar part des de la teva ciutat.

Ja fa uns mesos, abans de la crisi del Covid, que per exemple hi havia possibilitat de formar part de la Marató de Nova York, d’una manera virtual, corres per la teva ciutat, i competeixes amb atletes de tot el món… dit així és realment fascinant.

Un exemple el tinc amb la cursa de demà, la “Ponle Freno”, és la típica cursa que no hauria fet mai, perquè suposava desplaçar-me, perquè em coincidia amb altres curses o simplemente altres coses, i que podré fer a Reus, amb un recorregut planer, i sense preses de temps, a més m’enviaran una camiseta, i apareixeré a una classificació… casi sembla una cursa més.

Encara no sé com encaixaré aquest tipus de proves en el meu palmarès particular, no sé si comptar-les o no, si fer una classificació a banda per posar-les, però el que sí penso és que aquest tipus de cursa s’estableix de manera més o menys definitiva, arribarà el dia en el que conviuran amb les presencials.

És una senyal més del canvi de paradigma, de les possibilitats de l’internet de les coses, del món virtual, forçat per la pandèmia, demà el meu xip serà una app pel mòbil, i l’habituallament me’l faré a casa…

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.