Una vegada vaig sentir a un comercial que tenia de company de feina dir que per a ser capaç de millorar havies d’apuntar el que anaves fent, per veure si realment complies els teus objectius i prendre les mesures oportunes o saber si anaves per bon camí.

Des de que vaig començar a córrer, sabia que havia d’anar apuntant el que feia, sobretot per deixar, d’alguna manera, constància, en un moment en el que l’existència del GPS no era un element comú entre els que feien esport.

Durant la meva vida atlètica he utilitzat tota mena de dispositius per registrar la distancia i el temps, podòmetres del Decathlon i altres invents, previs a l’iPod Nano (amb un sensor que es duia a la sabatilla) amb el Nike + (quins records) i fins arribar als GPS, avui en dia porto un Garmin VivoActive que té un tamany normal i no molesta gens.

Algun cop vaig provar aplicacions com MapMyRun, que m’obligava a portar el mòbil a sobre quan sortia a entrenar (no sempre és la millor idea…).

El que està clar és que necessitava un sistema realment infalible per registrar-ho tot independentment de l’emprat a l’entrenament, i la millor solució, per molt que resulti “rústica” és la d’una petita llibreta on vaig anotant a una línia per dia, el que he fet.

Ja vaig omplir una llibreta sencera, i vaig per la segona, és un sistema que avui en dia resulta totalment “inhackejable” malgrat  la senzillesa de l’invent i que sembli més típic d’una persona d’avançada edat que d’un noi de menys de 40.

El fet és que junt amb aquesta llibreta tinc també els registres guardats a la web personal diariorunner.com i com no a la de Garmin, amb el que serà realment difícil que es perdin aquestes dades, per molt que falli un servidor.

Si algun dia decideixo desconnectar de tanta tecnologia, o prescindir d’ordinadors o smartphones, podré fer-ho, sempre em quedarà la llibreta on apuntar-ho tot quan surti a fer el cabra pel bosc.