La conciliació del runner

Algunes empreses comencen a aplicar el que es denomina conciliació familiar, horaris més flexibles per a que els treballadors puguin estar amb els seus, la idea sembla tenir un transfons positiu, però la realitat moltes vegades és diferent.

I és que sota un horari més o menys acceptable també es poden amagar hores extres (més de les habituals), desplaçaments kilomètrics fins a la feina i qui sap què més.

Fins i tot treballant pel meu compte, al final em vaig veure sense horaris, currant 24/7, i sense desconnectar mentalment.

Ara la meva situació ha canviat bastant, treballo a 600 metres de casa, faig 8 hores (reals), i l’horari, al ser partit, em permet gaudir de la feina i de la resta de coses importants d’una manera diferent, no tinc la sensació d’estar esgotadíssim quan finalitza el dia, i això és fonamental, ni tampoc d’haver d’estar pegat a un mòbil corporatiu de manera ininterrompuda, encara que ja fes hores que hagi finalitzat la jornada laboral.

A la conciliació familiar (que sembla que hagi de ser estrictament per assumptes relacionats amb la parella i els fills), s’uneix també la d’altres temes, estudiar, per exemple, i per soposat córrer, en el cas dels runners, i ser capaços de que tot encaixi al calendari per compaginar-ho de manera que li puguis dedicar a tot el temps que realment es mereix, sembla fàcil però realment no ho és tant.

I amb tot hi ha algunes marques de sabatilles esportives com Joma que pensant en aquesta conciliació del runner ha creat una campanya que s’anomena curra y corre i que certament, no diu res de nou, o al menys res que no sapiguèssim ja, de vegades és trobar el moment ideal i aquest pot ser en qualsevol moment del dia, abans d’anar a la feina, al migdia, al sortir, a última hora del dia, tot serveix per poder treure 30 minuts mínim per fer una mica d’esport, suficient per poder tornar de nou amb la familia i descansar.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.