És una paraula que apareix en el moment en el que qualsevol de nosaltres comença a córrer… què és el fartlek? Un fartlek, podem dir que és una sessió d’entrenament suec, consistent en canvis de ritme.

Fins aquí, com sempre, la part més teórica, i la més puritana de la qüestió, i per una altra banda, com jo he anat creant-me la meva pròpia versió, que amb uns anys he perfeccionat, fins arribar a avui en dia.

Per mí el fartlek és simplement quan busco, a l’hora de sortir al carrer a fer un trote, o quan estic a la pista, alguna cosa diferent, que transformi aquell entrenament de carrera contínua, que pot arribar a ser avorrit, en petits moments d’emoció reptant-me a mí mateix a aumentar la velocitat.

Possiblement no és la millor de les definicions, moltes vegades aquest exercici és totalment improvisat, no sempre surto amb la idea, però de vegades és el que em surt, de sobte, quan sento un tema de la playlist, una mica més canyer i de manera instintiva realitzo un sprint a tope.

I que consti que negaré davant de tothom que una carrera contínua (anar sempre al mateix ritme) és avorrit i monoton…

Clar que el problema d’aquest tipos d’entreno, és que sovint no pots aguantar aquell ritme, i acabes parant, caminant, o tornes a córrer més lent, i tornes a la carrera contínua.

Per una altra banda, és una manera de fer més entretinguda qualsevol sessió, malgrat que fer-ho així suposa haver de sortir sol, més que res perquè no sempre saps en quin moment et posaràs en mode sprint.

Normalment es dona en situacions on tot és favorable, una baixada, o quan el terreny és molt pla, fins i tot quan el vent va en contra, com una manera de posar-me a prova en aquell mateix instant, sigui com sigui tot en conjunt em diverteix bastant i també em dona ales, sobretot perquè després descobreixo que he anat a uns ritmes que no estaven pas gens malament.

Sí, és cert que el fartlek ajuda, i molt, a mantenir uns ritmes més forts, i a saber esprintar en una cursa, per exemple, i de manera conscient, tot i que he d’anar en compte de no fer-ho de manera instintiva quan sona una powersong, el que no sempre és fàcil.