El 24 de novembre té lloc una nova edició de la Mitja marató de Tarragona, una d’aquelles curses emblemàtiques que suposa un cert esforç, em pregunto si estic preparat per fer-la un altre cop, ja que l’última vegada que vaig fer una mitja va ser a l’any 2008 a Terrassa.

La meva marca a la Mitja marató és 1h. 28’30”, precisament a la Mitja de Tarragona de l’any 2004, en aquells temps estava al Club d’Atltisme de la ciutat, i reconec que els meus companys van fer-me de llebres, i que tant l’edat com els entrenaments dirigits, es noten a l’hora de preparar aquest tipus de proves.

Desde la lesió del 2014 i la tornada a l’asfalt, la meva perspectiva ha canviat bastant, també és cert que ja feia un temps que no competia a distàncies considerables, els 21 Km. no són ni molt menys les “petites” curses de 5Km., o les de 10 Km., que són accessibles per tothom.

Tenir com a referència per a la mitja marató, aquell registre del 2004 (15 anys després…) és una autèntica bogeria, sense sentit, i encara que tingui optimisme i pensi que puc tornar a aquells nivells o millorar, no és quelcom que es pugui aconseguir en quatre dies.

Aquest any he millorat, als entrenaments em sento més segur, m’atreveixo a fer sèries, controlo la respiració, i també jugo amb els ritmes bastant bé, però no estic fent llargues distàncies, de fet com a màxim estic arribant a 10 Km.

Sóc dels que pensa que per entrenar una distància s’ha de fer aquella mateixa distància prèviament, vàries vegades, fins que em senti preparat, un concepte com simple, però que serveix quan parlem dels 5K, els 10K o la mitja marató, ja no tant per a la marató, cas a banda.

Les sessions de 15K ó 20K de moment les deixo per a quan no faci tanta calor, i ara mateix, a falta de 3 mesos, crec que he de fer cas al seny i pensar en deixar-ho per a l’any vinent, em conformaré, això si, amb la prova paral·lel·la de 10 Km., que és la distància que he consolidat aquest 2019.

El cor em demana tornar a participar a una mitja marató, és un tema sentimental, fer-ho a Tarragona, a més a més seria retrobar-me de nou amb mi mateix.

Però reconec que fer-la i acabar-la en un temps de 2 hores, per exemple, no és la meva idea, i prefereixo currar-m’ho una mica més als entrenos per a veure si sóc capaç de fer uns registres una mica més decents, però també ser capaç de córrer amb més comoditat, i ara per ara costaria, massa finalitzar.

Si fins ara no he entrenat seguint una planificació exacta, ni molt menys amb una dieta acondicionada, potser aquest és el moment per començar a fer-ho, és l’única manera de que la mitja marató pugui tornar a ser una realitat, tinc un anyet per preparar-la en condicions.