Entrenar sense objectius?

Molt bé, ja podem anar a córrer, bravo, fantàstic, ho hem de fer sols i en uns horaris concrets, no hauria imaginat mai que seria així, però com la franja que va de les 6 a les 10 s’assembla bastant a la que normalment jo “feia servir” no m’ha anat malament precisament.

Ara bé, el tema a nivell de curses o d’objectius és més aviat complicat, amb un horitzó en el que encara no s’hi veuen, pensar en preparar-me per a fer ra alguna mitja marató és una mica absurd.

Per ara la meva idea és assolir un estat de forma excepcional, en una setmana ja he recuperat tot el que havia perdut en aquestos dies tancats i en les sessions he tornat a córrer i quan veia que la cosa anava més justa caminava.

De fet tornar no ha estat tan fàcil perquè feia mal el genoll de la cama dreta, l’operat, i he hagut de fer una bona dosis d’estiraments i a utilitzar el Compex per tal de que tot estigui al seu lloc.

La idea ara és la d’intentar marcar-me objectius, és impossible entrenar sense tenir-los, tot i gaudir molt dels meus entrenaments i passar-ho bé, el que m’impulsa realment és la competitivitat i crec que hauré de fer alguna cosa al respecte.

Les curses virtuals semblen, de moment una bona opció a falta de les curses de sempre, tot i que es farà una mica extrany, m’hauré de conformar amb això.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.