El repte titànic de Kilian Jornet

0

Que Kilian Jornet està fet d’una altra pasta, ja ho sabiem, que a més se li dona molt bé escriure, també, ho va mostrar al seu Res és Impossible, que em va ajudar a fer el confinament una mica més planer imaginant-me les seves aventures i vivències.

Precisament això és el que se li debia passar pel cap, que res ho és d’impossible, quan va pensar en el repte titànic que soposa estar corrent durant 24 hores per veure si era capaç de batre el rècord que fins avui ostenta Yiannis Kouros, una altre ultrafondista boig al que apodaven “el successor de Fil·lípides”.

El que ha intentat en Kilian, no sé perquè però em dona la sensació que no serà l’última vegada que ho provi a fer, és un REPTE en majúscules, no apte per a la majoria d’humans, i certament, com en totes les proves d’aquest tipus cal que a més de tenir el dia, es donin altres factors, tampoc parlaré de la sort, però les cirqumstàncies poden ser molt diverses, i al final som, inequívocament, persones.

Estem acostumats a que en Kilian assoleixi tot el que es proposi, o casi tot, i a mí ahir, com aficionat, com amateur (per cert m’agrada molt la definició que ell mateix fa d’amateur a Res és Impossible; el que estima allò que fa…), em va fer patir, i no patia pel rècord, que al final és una cosa més o menys banal, si no més aviat perquè aguantar durant tant de temps a una pista d’atletisme, donant voltes, no ha de ser gens fàcil, 10 hores fent-ho és una autèntica brutalitat.

Per molt bona condició física que tinguis, entrenaments fets, km recorreguts a les teves esquenes, com nassos prepares una cosa com córrer durant 24 hores seguides?… si en els entrenos per a la marató casi mai acabes fent els 42 km., en una cosa així sembla encara més difícil.

Els reptes i els rècords estan per ser batuts i estic més que convençut que abans o després el veurem fet realitat.

Leave A Reply

Your email address will not be published.