El migdia és el petit cap de setmana de cada dia

És una frase treta d’un anunci de cervesa sense alcohol, però amb la que em sento totalment identificat, sobretot ara que torno a tenir torn partit: “El migdia és el petit cap de setmana de cada dia” i és veritat, perquè amb les 3 hores que tinc lliures i tenint la sort de treballar al costat de cada, dóna per molt.

Evidentment l’aprofito sovint per anar a córrer, no és que tingui un objectiu definit i de vegades marxo pensant massa amb el rellotge, en que no s’em faci massa tard, en tenir temps per a tot, per descansar una mica també i relaxar-me.

Tot i la fotografia que he posat (que té uns quants anys), on corro quan surto a les 14:00 és a la pista d’atletisme, crec que d’aquesta manera controlo molt més, precisament, el temps.

El meu propòsit és molt simple, anar donant voltes, gaudir, de vegades a uns ritmes més elevats, d’altres més suaus, però sempre per sensacions, ja que es tracta de desconnectar, en aquell moment no existeix l’estrés, desapareix, ni les preocupacions, i quan acabes la sessió, pràcticament és com tornar a començar un altre dia nou, però amb l’energia d’haver descansat com si ho haguéssis fet un cap de setmana sencer.

Al contrari dels que molts poden pensar, un migdia de running significa estar molt actiu a la tarda, no necessito prendre cafè quan corro, perquè d’alguna manera em dura tot el bon rotllo i el positivisme que aconsegueixes quan entrenes, i lògicament això no té preu.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.