El dolor és temporal la victòria és per sempre

Pain is only temporary victory is forever… o el que és el mateix, “el dolor és temporal, la victòria és per sempre”, un d’aquells lemes que se’t posen al cap i que penses que pot ser una bona cita per recordar…

A qualsevol cursa (o als entrenaments) pot passar de tot, una punxada (el maleït flato…), un mal d’esquena, una ampolla al peu… un pensament negatiu que et diu “para, para…” o ves a saber el què, el fet és que ser psicològicament fort pot marcar la diferència, simplement per se capaç de seguir endavant, i no aturar-se (de vegades sembla més fàcil del que realment és).

A l’entrenament si per aquelles coses del destí no tens el dia, doncs pares, t’ho prens amb calma, i tens marge de sobra de reacció, que per això estan les sessions preparatòries i millor que apareguin aquest tipus de contratemps a les proves, que en el moment clau que és a la cursa.

Per mí la idea de la victòria en sí no és la de quedar primer a una cursa, no és la de guanyar, la del triomf, més aviat es refereix a finalitzar, a poder acabar, a que puguis complir el teu objectiu, sigui quin sigui, a fer realitat la teva pròpia quimera, per a que deixi de ser precisament una quimera…

Saber aguantar davant les adversitats és el que farà que siguis capaç d’arribar, en aquell moment on pararies i després t’estaries enfadant amb el tu interior, precisament per no haver continuat, per haver obeït a la veu equivocada.

Per molt de mal que et faci per culpa del flato, o la irritació al peu, has de pensar que allò s’acabarà, hi haurà un moment en el que el dolor deixarà de ser dolor i es transformarà en una altra cosa, i si ets capaç d’aguantar, finalment et trobaràs gloriòs, hauràs aconseguit el repte que et proposaves, i això no té preu.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.