Confinats a casa

Portem ja una setmana confinats a casa, podem surtir per coses mínimes, però sabent com està la situació preferim guardar totes les precaucions, els que fem esport habitualment no acabem d’entendre com no es pot fer exercici a l’aire lliure, però en canvi sí és possible anar a l’estanc a comprar tabac, situacions insòlites d’un món que està canviant a marxes forçades (o com jo dic, a base d’hòsties…).

El meu post avui podria reflectir el meu estat d’ànim, no us negaré que tinc altibaixos importants, però malgrat tot ho porto bastant bé.

Això de no poder córrer és una de les coses que porto pitjor, perquè és el que sempre m’ha ajudat a fer que la meva ment trobi un moment d’esbarjo, de desconnexió, per sort a casa tinc bicicleta estàtica i el·líptica, i puc fer alguna que altra sessió de cardio, estiraments i abdominals, però no deixa de ser, al menys per mi un substitutiu incomplert, que no em proporciona, ni de bon tros, la mateixa satisfacció que anar a córrer.

I sí, ho sé, la meva preocupació és banal, la situació que estem patint requereix de la responsabilitat de totes i tots, però també de les autoritats, que trobo que no estan a l’alçada de les cirqumstàncies i que en part son culpables de l’agreujament de tot plegat.

No es tracta de la fi del món, però personalment sí que considero que hi ha alguna manera de fer que s’ha acabat i que a partir d’ara les coses aniran diferent, potser ha finalitzat el món tal i com el coneixiem i ara vindra una nova era, a la que ens haurem d’acostumar.

Personalment a nivell laboral tinc la gran sort, ho és certament, d’estar a una empresa amb valors, i que ha preferit que estiguem a casa teletreballant a haver d’aplicar altres mesures més dràstiques.

La malaltia en qüestió està per tot arreu, i de vegades penses que és una maleïda loteria que no saps en quin moment et pot tocar a tu o algun dels teus.

Això va per llarg, intentarem sobreviure com sigui.

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.