Amb l’arribada del mes de setembre comença una nova temporada de running, com acostumava a fer en els meus millors temps, els mesos de juliol i agost han estat molt profitosos per entrenar, les meves pre-temporades són com aquells estius dels estudiants que han d’examinar-se per passar de curs, i donar-ho tot, i la veritat és que aquest cop he anat pujant un nou esglaó de cara a les curses que tinc per davant i amb unes ganes increíbles…

Al menys motivació mai em falta sigui quin sigui el meu estat de forma.

A nivell de curses tinc diferents curses aquest 2019, com sempre al setembre la Peonada Popular de Tarragona, el típic event no competitiu, d’uns 6,5 km. i que serveix per medir com anem de forces, suficient per gaudir de la capital del Tarragonès una vegada mes.

A l’octubre torno a participar a la Cursa Bombers de Barcelona, ho tinc tot preparat, la distància està més que assimilada i l’únic dubte que tinc és si podré anar a fer marca o simplement a passar-ho bé, hi ha possibilitats de que sigui simplement el segon, no deixa de ser una cursa en la que he participat més vegades, al menys fins al 2013.

Per al 2019 tenia en ment la mitja marató, els dels 21 km. és un objectiu preciós i tornar a competir en aquesta distància em feia molt de goig, però prefereixo prepara-ho com cal, per aquesta raó al novembre participaré a la cursa de 10 Km. en paral·lel.

Abans d’acabar l’any i la corresponent San silvestre, segur que hi haurà alguna altra cursa per fer…

Pel que respecta al 2020, encara em queda molt per planificar, però les emocions fortes poden venir a la Marató de Tarragona, o les mitges de Cambrils i Salou (amb proves més curtes en totes les edicions), alguna cosa em diu que aquest any sí, que milloraré registres.

Sigui com sigui l’entusiasme m’envaeix, per mi el mes de setembre és com un inici d’any, amb els bons propòsits per aconseguir objectius, però el més important, continuar gaudint de debò de córrer.