Canviar la pista d’atletisme per l’asfalt

Com la pista d’atletisme dels Ploms estava tancada, he tornat a córrer en asfalt, i la veritat és que he recuperat una mica aquelles sensacions del “runner de carrer”, d’anar per llocs nous, de descobrir rutes noves, de poder sortir de la ciutat, d’envoltar-me de boscos, d’indrets inexplorats.

Aquell factor sorpresa que fa que un entrenament no sigui una cosa monòtona, bona música i paissatge per carregar les piles a primera hora i ser capaç de fer qualsevol cosa la resta del dia, aquesta és la meva prioritat, però també he de dir-vos que en un mes he millorat sensacions i registres, i que em sento amb la força d’un noi de 20 anys (tot i tenir casi 40…).

Xavi running

Aquest juny promet bastant també, tornaré a la pista, però no deixaré de banda el carrer, perquè gaudeixo moltíssim, sobretot quan apreto, i baixa millorant els ritmes, quant més rapid més feliç, la velocitat definitivament em fa sentir molt bé, i al final hauré de creure’m que tots els rècords i marques personals estan per batre’ls.

 

Comments are closed, but trackbacks and pingbacks are open.